comentari sobre les crítiques a la història social

(…) los estudios recientes sobre la genealogía histórica de lo social tienden a subrayar que la categoría de sociedad no es una categoría natural. Y no ya porque sea una categoría histórica, surgida en un tiempo y lugar concretos, sino porque no nació simplemente de la observación atenta y metódica de la interacción humana, sino de un proceso diferente. La cateogría de sociedad surgió como resultado de una discontinuidad en la forma de concebir las relaciones humanas. Una discontinuidad de la que surgieron tambén otras nociones característicamente modernas como las de individuo, pueblo, ciudadanía, economía, clase, nación o civilización. Como señala Patrick Joyce, se trata de nociones que, aunque hayan acabado por naturalizarse y esencializarse, sean reales en sus consecuencias prácticas y operen como fundamentos del conocimiento, no remiten a entidades objetivamente existentes, sino que son componentes del proyecto moderno. Ésta es, en esencia, la tesis mantenida por Keith M. Baker, para quien la noción de sociedad no emergió porque se hubiera producido un avance en el discernimiento de las leyes que gobiernan la sociabilidad humana, sino más bien porque esta última pasó a ser conceptualizada de una manera diferente. (…) “La sociedad es una invención, no un descubrimiento” (…) Lo cual no significa, puntualiza Baker, negar que exista una interdependencia entre los seres humanos, sino tan sólo afirmar que “existen muchas formas posibles en que esta interdependencia podría ser construida. Sociedad es la construcción conceptual de esa interdependencia que nos ha legado la Ilustración” 

(M.Á.Cabera / Á.Santana, “De la historia social a la historia de lo social”, Ayer, 62 (2006), p.169-170.

Des de fa temps, s'ha criticat a la història social pel seu ús del mot “societat”. Segons els autors, l'ús del concepte de societat ja se sap que no és una categoria natural ja que és una categoria història. Però no només per això, sinó que els autors observen que aquesta categoria no va néixer d'una observació neutral, exterior i aïllada. La concepció del mot “societat” va néixer a partir d'una nova forma de concebre les relacions humanes. Aquest concepte de societat, s'ha anat forjant al llarg del temps i ha agafat característiques de naturalitat i de “la realitat”, així com altres paraules com poble, nació o classe. Alhora Baker, no nega que existeix una interdependència en els individus, però cal diferenciar això del concepte que s'ha agafat del mot “societat”. Aquest és un concepte procedent dels temps de la Il·lustració.

Havent llegit l'article que es cita el fragment de text i l'article Spiegel: “Comentario sobre Una línea torcida”, Historia Social, 69 (2001), pp.107- 118 es poden observar una sèrie d'observacions que fan els autors. Com s'ha comentat, els autors afirmen que el concepte de societat és construït i que apareix fruit d'una visió cultural del conjunt d'individus. Ara bé, alguns d'ells si que afirmen el fet que aquesta visió i l'ús de societat ha servit al llarg de la història per entendre diversos fenòmens. Hagués estat impossible que es produís la Revolució Russa o el naixement de l'estat del benestar sense un concepte ideològic i cultural de com es veu la societat. I el que és més important pel que analitzem, per la gent que va viure aquella època aquest concepte de societat era real, es podia palpar al carrer i es podia utilitzar pels anàlisis del conjunt de la població.

A partir d'això, hem de partir de que no és el mateix la història social (on els corrents bàsics són l'escola dels Annales i l'escola marxista) que la història d'allò social. Aquesta última està encarada a l'estudi de l'economia, les relacions en el treball i en les persones; però no parteix d'un concepte materialista dels fets i conseqüències en la història.

Els autors plantegen algunes alternatives per l'anàlisi històric. Algun d'ells parteixen del fet de la importància de la història cultural i de les mentalitats. Això, en contra de la història social que és una història feta a través d'estructures i basada en l'economia i la societat deixant com a secundari la cultura. La cultura és molt influent en les mentalitats de cada època i això ens ha de fer analitzar tot allò que es produeix, diuen els autors. Pensen que cal incidir més en factors d'estudi diversos i no (o no només) l'economia com a eix principal. D'altres com Spiegel reconeix el paper que ha fet la història social i creu que un model òptim pot ser trobar un punt mig entre l'explicació cultural de la història i l'explicació de la història social clàssica. Es planteja un dubte pel que fa a que hom diu que una opció bona seria agafar diversos models d'anàlisis històric. Ara bé, aquesta visió pot tenir els seus errors ja que per agafar-ne diversos no vol dir que la història hagi de ser més precisa i plausible.

En definitiva penso que és obvi que la categoria analítica de societat és una categoria per a fer història. Ara bé, durant molts anys tot un seguit d'historiadors han analitzat el passat a través d'aquesta categoria i aquest enfoc i els ha estat molt útil i vàlid per a fer una història seriosa. Certament, alguns conceptes o enfocaments poden estar caducats però les grans obres de la història (o de la història contemporània que és la que conec més) han estat fets des de la perspectiva de la història social. Penso que es poden (i s'haurien de revisar) però des de la base d'aquestes obres. Analitzar els fets històrics només des d'un paradigma (per exemple el cultural) pot resultar difícil per a fer una història plausiblement encertada i que mostri tota la seva complexitat. Per fer una història a partir de diversos paradigmes cal molt de rigor en el sentit que no es pot agafar el que més convé (en el sentit de fer-ho fàcil per l'historiador) ni es pot fer una barreja sense sentit. En conclusió, penso que malgrat que les últimes dècades hagin estat anys de dures crítiques a la història social, aquesta segueix sent molt vàlida. Caldria recuperar-la, aportant tot un seguit de nous corrents historiogràfics i de nous avenços i coneixements.