De Josep M. Salrach:
Té aspectes positius com que no vol interpretar el passat des d’uns paràmetres actuals. Insisteix que cal distanciar-se del passat i després intentar descobrir el punt de vista de la gent de l’època. Ara bé, també té alguns aspectes negatius sobretot si ens centrem en la seva bibliografia. Els seus llibres mostren una història molt general (que tot i que es pot fer, s’ha de ser prudent), tant en el temps com en els conceptes d’estudi. A més alguns autors (que utilitzen més el materialisme històric en els seus anàlisis) critiquen la seva visió un pèl positivista i que fa més èmfasi a aspectes polítics que no pas econòmics.
D’Eduardo Manzano:
Igual que en Salrach, pensa que cal allunyar-se de la interpretació del passat en paràmetres actuals, fet que molts cops és necessari. Ara bé, aquesta posició tan clara que mostra pot donar a entendre que no existeixen cap tipus d’estructures comunes als humans, ni maneres de fer (aquí hi juga el paper de l’antropologia) ni cap tipus de lligam entre els homes del passat i del present. En certa manera pot ser veritat, però tot i que el pensament marxista ha estat en decadència cal valorar-ne positivament l’estudi de les societats al llarg del temps i les conclusions que s’extreuen. Diversos autors han argumentat que hi ha maneres de fer, de funcionar el món, que són comunes en totes èpoques i que es poden adaptar a diverses situacions i contextos. Com podem analitzar el passat només amb les visions del passat i no des d’un punt de vista exterior a aquell passat? Potser s’han d’agafar paràmetres més globals. En el seu cas, potser és necessari conèixer les societats àrabs actuals per comprendre millor la societat musulmana medieval.
D’Enric Ucelay-Da Cal:
És positiva la seva crítica en el sentit de que ho existeix la història veritable I que podem saber 100% el que va passar. Ara bé, penso que és negativa la seva visió de que no sigui possible la construcció d'un fet o període històric a partit d'una aproximació més o menys certa (a través de mètodes el més “científics I crítics” possibles). Així doncs, veig un punt negatiu no tant en que no ens podem apropar a la “veritat” (que en part és cert) sinó que sigui tant “pessimista” en aquest aspecte. Davant d'això podríem interpretar que la feina d'historiador és absurda ja que és gairebé impossible explicar el passat tal com va ser, només podríem fer certes hipòtesi sense arribar a massa més.
