Biografia extreta de: Massot i Muntaner, Josep. Antoni Maria Sbert : 1901-1980. Barcelona : [Fundació Josep Irla], 2008.
Resum de la biografia
Antoni Maria Sbert i Massanet va néixer a Palma de Mallorca el 29 de setembre de 1901 en el sí d'una família noble; ell era el fill gran. Va anar a estudiar estudis superiors a Madrid, i allà va començar a posar-se dins del moviment estudiantil de principis de la dècada dels 20. Més tard va estar al davant de la “Federación Universitària y Escolar”. En un acte el 1925 Sbert es va enfrontar a Primo de Rivera ja que el biografiat demanava (cal saber que estudiava Enginyeria Agrònoma) la concentració parcel·lària, i això Primo de Rivera s'ho va prendre molt malament. Després d'això va patir una sèrie de persecucions, repressió i control policial. Ja al 1930 era conegut com l'etern estudiant i era rebut a diverses ciutats amb pancartes de suport.
Arreu de l'estat espanyol, Sbert reclamava la defensa de la llengua i cultura catalana i la necessitat de que Catalunya tingués autonomia cultural i política.
Va ser membre fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i diputat pel seu partit a les Corts constituents de la República durant la legislatura 1931-1933. Va defensar que les autonomies es poguessin federar, en clara al·lusió a un possible federació entre les Illes Balears i el Principat de Catalunya. Va defensar el govern català durant els Fets d'Octubre de 1934; i així com la Llei de conreus.
Al 1933 es va casar amb una madrilenya amb la qual va tenir un fill a Perpinyà el 1937 a causa de Josefina Callao es va refugiar en començar la Guerra Civil.
Al començar la Guerra Civil es va posar a fer feina al costat del president Lluís Companys i es va mantenir fidel a la República. Alhora, amb les seves influències, va protegir familiars i amics seus que eren considerats de dretes. Durant la Guerra va ser conseller de Cultura i després de Governació i Assistència Social en el govern de Lluís Companys.
Amb l'exili de govern al 1939 van anar direcció França. Aquests anys que Sbert va passar a França va crear la Fundació Ramon Llull, la qual oferia subsistència mínima als intel·lectuals exiliats i va promoure l'edició en català de la “Revista de Catalunya”. Aquesta fundació pretenia donar una pervivència de la cultura catalana a l'exili. Però la II Guerra Mundial i l'arribada al poder del govern de Vichy va fer que Sbert al 1942,com molts d'altres, hagués de marxar exiliat cap a Mèxic. Ben aviat, va començar a treballar.
Al 1943 va reprendre, ara a Mèxic, la publicació de la “Revista de Catalunya” però degut a diverses causes la seva publicació va ser força inestable. No va ser fins a finals de la dècada que la cosa va millorar.
Sbert sempre va estar al costat de Josep Tarradellas tot i que aquest no li acabava de fer el pes degut al seu passat maçònic i amb la relació amb polítics espanyols. Però per a Tarradellas era necessari el seu suport.
Sbert es va mantenir al costat del president també al 1977 quan va haver-hi el retorn de l'exili de Tarradellas. Això si, el seu retorn a l'Estat espanyol va ser curt, Sbert va morir al 1980.
Com s'ha enfocat aquesta biografia d'Antoni Maria Sbert?
En general l'obra s'ha enfocat com una biografia enfocada a la recuperació de la memòria història de temps passats però recents. Una història que està d'actualitat. Cal destacar que en el llibre es parla molt poc de la vida personal o privada; i es centra sobretot en la vida política d'Sbert.
El personatge té el protagonisme principal i tot hi contextualitzar els fets i els seus actes tampoc aprofundeix massa en els motius del context històric. Mostra aspectes no tant positius o coherents del personatge biografiat, però tampoc es desenvolupen més.
En general, en el llibre es parla molt del paper que va tenir en el món polític, institucional i de la cultura.
Quins problemes o quines qüestions biogràfiques sorgeixen?
El el llibre Josep Massot mostra a Sbert en el seu entorn. És Sbert el protagonista dels seus fets i l'entorn l'influeix però en cap moment deixa de tenir el focus d'atenció en el protagonista (en la pàgina 8 es mostra com a capdavanter de la FUE).
Sbert actua en conseqüència amb els fets socials i polítics de l'època, ara bé, de la mateixa manera tot i que ideològicament té un pensament progressista, actua de vegades amb certa permissivitat amb els postulats ideològics més conservadors. Cal tenir en compte que Sbert venia d'una família noble mallorquina i això és crucial per tal d'intentar salvar familiars i amics seus dretans en l'inici de la Guerra Civil (el text de la pàgina 23). A més a més, l'aplicació de la seva política anava encarada per l'obra de govern d'Esquerra Republicana de Catalunya i els seus aliats d'esquerres. Podem preveure, que les polítiques individuals que hagués fet Sbert no haguéssin estat les mateixes que les que va fer conjuntament amb el Front d'Esquerres.
El relat de la biografia no és clàssic ni el personatge se'l presenta coherent. Es veu clarament que no hi ha un relat cronològic com es pot veure a la pàgina 13 on es parla de la maçoneria i del que va comportar després a l'exili, mentre parla de principis dels anys 30.
El llibre també mostra certes incoherències del personatge. Aquest exemple es pot veure a la pàgina 34 on es diu que Sbert va presidir els Amics de la URSS tot i que ell sempre va manifestar anticomunista.
El llibre normalment dóna una visió equilibrada del pes individual amb els fets col·lectius. I esmento que normalment, ja que en el tema de la “Revista de Catalunya” sembla que fos molt important per la supervivència de la cultura catalana i caldria analitza-ho millor (pàgina 48).
Sbert es mostrat com una persona coherent, i que, en tot cas, manté una línia evolutiva. Certament, l'autor no amaga certes contradiccions ideològiques i possibles punts clarobscurs a nivell polític en el biografiat (com es veu en la pàgina 69). Però en general mostra una faceta continua i de gran treball pel país. Alhora cal contextualitzar aquest llibre ja que està editat per la Fundació Josep Irla, que està lligada a Esquerra Republicana de Catalunya; i que per tant recupera la memòria dels seus membres. Per tant, és habitual (que no desitjable) que en aquest tipus d'obres se solin ampliar més els punts positius que no pas els negatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada